La intensitat dels darrers dies m'ha fet no tenir actualitzat el bloc tant com m'hagués agradat.
Tenia pendent escriure sobre la notícia de la setmana passada sobre el canvi de titularitat de la N-II al Maresme. La qüestió de la millora de la mobilitat a la nostra comarca ja l'he tractada en aquest bloc en diferents ocasions. El 7 d'octubre de 2007 a
La solució immediata per pacificar la N-II, el 28 de gener a
Repintar els carrils. C32 gratuïta, el 28 de febrer feia difusió de la
nota de premsa de posicionament d'ERC a la comarca i el passat 5 d'abril a
Jornada de formació de les JERC en tornava a parlar.
Aquesta notícia estava anunciada de feia temps, i ja el 28 de febrer va merèixer el pronunciament públic d'Esquerra al Maresme en que va ratificar-se en els termes de la
resolució sobre la mobilitat al baix Maresme aprovada pel congrés de la nostra formació el 9 de novembre de 2007.
Fa temps que des d'ERC s'ha liderat el discurs de la mobilitat a la comarca. Antoni Soy i Carles Rocabert, ex-alcaldes d'Argentona i Cabrera de Mar respectivament, van presidir des de 2003 a 2007 la Comissió de Mobilitat del Consell Comarcal que va aprovar per unanimitat de totes les forces polítiques el 18 de maig de 2004 el document
Posicionament del Consell Comarcal del Maresme sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme .En aquest text no si fa cap esment a les calçades laterals. En canvi s'hi fan propostes sota els títols i en el següent ordre: “El ferrocarril com el transport públic essencial”, “apostem pel transport públic per carretera” i “la millora del sistema viari una necessitat inajornable”.El primer proposa la construcció d’una nova infraestructura ferroviària que passi pel centre de les poblacions associades a zones de park&ride, i la segona proposa fer una oferta seriosa de transport públic per carretera. Pel que fa al tercer apartat encapçala les propostes la gratuïtat de la C32 i la construcció de les sortides i accessos necessaris, la conversió de la A2 en una via cívica, l’actualització de la mal anomenada carretera dels sis pobles quan s’hauria de dir carrer i la cinquena proposta diu “
estudiar la viabilitat de construcció d’un nou vial “avinguda del mig”, per sota l’autopista tot minimitzant al màxim l’impacte a la zona”. I el document acaba concluent
"A partir de les propostes existents, cal estudiar la millora de la interconnexió dels municipis de la comarca i l’augment de la capacitat del corredor, per tal d’anar pacificant la N-II, convertint-la en un carrer urbà millorant les xarxes locals i potenciant l’ús de l’autopista. En tot cas, la solució adoptada hauria de tenir en compte que els problemes de congestió de l’autopista estan situats a l’entrada de Barcelona i no el Maresme i, d’altra banda, hauria de tenir el mínim impacte possible sobre el territori i l’entorn ambiental." És necessari donar una resposta integral a la mobilitat de la comarca basada en els eixos de millora del transport públic ferroviari i per carretera, la gratuïtat per als veïns de la comarca de la C-32 com a mínim per a la mobilitat obligada i la millora de la seva connectivitat, i la pacificació i millora urbana de la fins ara N-II. No podem sortir amb la resposta "fàcil" de posar més ciment al territori per resoldre no sé quin problema.
Quin model de comarca volem per al futur? Volem una comarca sostenible, i això vol dir entre d'altres coses, amb una oferta de transport públic competitiva que convidi als ciutadans a no usar el transport privat, com a d'altres comarques de l'entorn metropolità, o que fixi els seus ciutadans al territori amb espais per al desenvolupament de la nova economia del coneixement com poden ser el
Tecnocampus de Mataró, facilitats pel desplegament d'una xarxa de fibra òptica impulsada amb decisió ja actualment des del Consell Comarcal amb el consens de tots els municipis per tal de fer entrar el Maresme amb avantatge davant d'altres territoris en el nou model de societat que s'està dibuixant. Un canvi de model, una revolució, com va ser en el seu moment la industrial en la que el Maresme va ser pionera amb el primer ferrocarril de l'Estat i la seva producció tèxtil. Cal pensar si d'aquí a deu o quinze anys els treballadors d'aquesta comarca necessitarem fer tants desplaçaments per anar a treballar o si el teletreball no serà una realitat que farà reduir la mobilitat obligada. Fa només quinze anys qui sabia que era un correu electrònic?
No ens tanquen en banda i reflexionem tots plegats sobre el que més ens convé a la comarca amb ambició i pensant en la sostenibilitat del nostre territori.
Continuarà...
Fa massa dies que no escric i tinc unes quantes coses per explicar. Començarem pel darrer i intentaré recuperar el temps els propers dies.
