ConfidencialCAT: 55 minuts de ràbia i cap proposta.

No he volgut opinar fins haver vist integrament, i s'ha de tenir valor, el publireportatge produït per Convergència i Unió i que es distribuirà avui, a menys de 24 hores de l'inici de la campanya electoral, amb diferents mitjans de comunicació escrits.

Crec que el titular resumeix el muntatge: 55 minuts de ràbia, odi i frustració, això si, amb en David Madí somrient per sota el nas cada vegada que intervé, i on només els falta culpar el govern catalanista i d'esquerres dels atemptats al metro de Londres i l'augment del preu del petroli, o potser d'això si que l'acusen.

Però el més gros és que ni en l'últim capítol on pretenen dir-nos que CiU és el manà no fan ni una sola proposta en positiu per al país. Cap idea o argument constructiu que faci trempar la gent per anar a votar o per donar suport a la persona que ells volen que sigui el president de Catalunya.

Què pretén Convergència i Unió amb aquesta jugada? Després de donar-li unes quantes voltes, tampoc masses perquè un té moltes altres coses més interessants que fer, crec que persegueixen inculcar la idea que el pacte amb Esquerra no serà possible, cremant ells el seu extrem dels ponts entre la formació regionalista i la sobiranista, i pretenent que els dirigents d'ERC cremin l'altre extrem i se'ls vegi com els causants de l'incendi amb l'ajut dels seus mitjans de comunicació afins. La idea seria potenciar el missatge que votar Esquerra és votar Montilla i/o el caos, i així recuperar aquella gent que els van deixar el 2003 per donar suport a ERC, amb l'objectiu d'obtenir un resultat que els permeti pactar de tapat, o no, amb el PP o que la almenys la distància amb el PSC sigui tal que Zapatero deixi que CiU formi un govern en minoria, que ell des de fora pugui controlar, i esperin a veure si en les properes eleccions al Congreso de los Diputados els necessiten per a formar una majoria.

Lamento dir que una vegada més Artur Mas y sus muchachos es treuen la careta i actuen com el que són: un partit de dreta, com ho són el Partit Popular a Espanya o el Partit Republicà als Estats Units. Demostren que l'únic que persegueixen és el poder i vetllar pels seus interessos i els d'aquells que els financen. El país és un instrument per a la consecució dels seus objectius on tot si val per recuperar el poder.

La pregunta és: la gent d'aquest país es deixarà vendre el gat?